Què passa quan els joves tutelats arriben a la majoria d’edat? En complir els 18 anys acaba la protecció als centres públics de menors. Llavors tenen la possibilitat d’accedir a un dels pisos vinculats a la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència (DGPPIA) però només fins als 21 anys. I a partir d’aquí? Tenint en compte que l’accés a l’habitatge és un dels problemes que més afecta als joves, la situació es complica quan es tracta de persones que no compten amb família o amb una xarxa de suport al territori, i encara més en el cas de les persones racialitzades.
Una oportunitat per guanyar temps
Llars El Pas és el projecte de l’associació Punt de Referència, que es proposa acompanyar jovent en situacions de vulnerabilitat en la seva transició a la vida adulta, facilitant la seva emancipació amb un suport socioeducatiu i garantint una estabilitat residencial, que ajudi a assolir el canvi amb èxit i no de forma precipitada. Per aconseguir aquests objectius compten amb pisos de lloguer social, actualment quatre a Barcelona i un a Mataró.
“La idea és ajudar-los a volar en condicions” –comenta Blanca Llum Vidal, tècnica del projecte– “Intentem acostar-nos a la persona des d’un punt de vista holístic, fent un pla de treball que tingui en compte els aspectes emocionals, formatius, laborals, comunitaris, relacionals, documentals…”.
Preparant-se per fer el salt
La Isabel és una de les joves que viu a un del pisos de Llars El Pas des de fa un parell d’anys. Fa tres i mig que va arribar a Espanya, sense cap tipus de xarxa familiar. Des de llavors només ha estat a Barcelona, al principi sense poder treballar tot i tenir permís de residència. Va ser fent de voluntària que algú li va parlar de l’associació Punt de referència, on va començar amb un programa de mentoria i després va passar al programa d’habitatge.
Explica que l’entrada al projecte ha estat un canvi positiu i que ha fet passes cap endavant. Ara està treballant i vol reprendre els estudis. Va haver de deixar el grau superior per fer les pràctiques i aconseguir la residència amb permís per treballar. “El meu pla és no trigar gaire a entrar a un habitatge cooperatiu i tan aviat com pugui reprendré el grau però necessito temps”, diu il·lusionada. Reconeix que en funció del bagatge i de la cultura de cadascú la convivènvia pot ser complicada. Ella se sent a gust amb els seus companys de pis, una noia que també està treballant i un noi en procés de regularització.
“Em sento molt més capaç i empoderada. Abans ni tan sols em podia permetre tenir somnis”
Quan t’adones que pots somiar
Abans de ser part del projecte Llars el pas, la Isabel no tenia una llar i se sentia insegura: “Viure aquí és un suport important, m’ha permès començar a confiar en mi mateixa i pensar en el meu futur. Em sento molt més capaç i empoderada. Abans ni tan sols em podia permetre tenir somnis”. D’aquí a cinc anys s’imagina treballant, més autònoma, independent econòmicament, i amb una residència de llarga durada que li permeti estar tranquil·la.
Llars el pas és un projecte cofinançat per la Magic Line SJD. Gràcies a la teva solidaritat i la de tots els magicliners fem realitat projectes que ajuden a persones en situació de vulnerabilitat.