La implicació dels magicliners de l’edició 2025 va permetre recaptar 440.617 €, amb els quals s’impulsen projectes socials i sanitaris que milloren la vida de les persones que s’atenen als centres de Sant Joan de Déu. Un d’aquests projectes és Dones i sensellar: Malla de Serveis Socials Sant Joan de Déu Barcelona.
El Programa Malla és una ecositema d’atenció i protecció al sensellarisme femení, que es composa de tres projectes: el Centre Residencial d’Inclusió La Llavor, una xarxa d’habitatges i Casa AVIDI. La xarxa d’habitatges acull a joves d’entre 18 i 29 anys, amb una atenció centrada en la seva autonomia; la Casa AVIDI és per a dones de més de 55 anys que necessiten un enfocament que doni resposta al seu moment vital –dificultats d’inserció laboral o problemes de salut–, i el CRI La Llavor atén a dones d’entre 18 i 64 anys en situació de sensellarisme, moltes de les quals han patit violència de gènere.
Un respir
Per la Judith Giménez, educadora social del CRI La Llavor, el programa suposa tranquil·litat per a les dones a les que acull: “La perspectiva de gènere està molt present, intentem atendre les seves especificitats, que sentin que estan a un espai de confiança, amable i segur”. Insisteix en la importància de la seguretat, sent dones que han viscut al carrer o han patit situacions de violència o inestabilitat d’habitatge, necessiten calma, tranquil·litat, privacitat i un acompanyament centrat en la dona. “Es tracta de veure les vulnerabilitats i potencialitats de cadascuna d’elles, que aprenguin a treballar les expectatives, i afavorir que tinguin eines per construir el futur que necessiten o volen”, explica l’educadora. L’equip de professionals que treballa a La Llavor dissenya un projecte socioeducatiu on està present la vinculació comunitària: “Tenim la responsabilitat de fer-les partícips del barri i obrir també les portes perquè la gent pugui entrar al centre. Hem d’oferir-los la possibilitat de formar part d’un context social”.
“Estar a La Llavor ha suposat un gran canvi a la meva vida, un bri d’esperança i recuperar una mica d’humanitat, que desapareix tan bon punt perds la casa”, reconeix la Jennifer (40), que viu al centre des de finals de 2024. Recorda quan es dedicava a sobreviure, sense papers, dormint a la Terminal 1 de l’aeroport, on amb prou feines descansava, i al matí es dedicava a buscar feina a la ciutat: “Tothom hauria de tenir clar que qui viu al carrer no és menys persona sinó que està passant un moment difícil”.
Recuperar la il·lusió i construir una nova vida
A la Jennifer aquesta estada li permet molt més que estar a l’habitació pensant què fer: “Estic refent la meva vida, he conegut a altres dones, estic construint una nova xarxa, em desperto amb ganes, vaig a classe i tinc rutines diàries que em motiven. Aquí tinc una mica de normalitat, estic tornant a crear la meva vida”. Assegura que està il·lusionada i més a prop de regularitzar la seva situació. Quan pensa en el futur s’imagina amb papers, feina i vivint al seu pis. Li agradaria homologar els seus estudis i poder ajudar a altres dones perquè no hagin de passar pel que ella ha passat, no deixar-les caure i que puguin aixecar el cap: “A La Llavor estem dones que volem sortir-nos-en, aconseguir feina i aportar valor a la societat que ens està donant tant”, diu somrient.