Les famílies de persones dependents sovint se senten desemparades i perdudes davant la manca d’informació sobre recursos assistencials, ajudes econòmiques i adaptacions al domicili. Han d’anar aprenent pel seu compte en base a l’experiència diària, sense cap tipus de guia. “Per això resulta tan útil l’existència d’un servei d’orientació, que els aporta seguretat i confiança en moments complexos o incerts. És un espai d’escolta activa i professional on les famílies poden expressar dubtes, inquietuds i necessitats, sentint-se compreses i acompanyades”, afirma Judith Gallego i Mur, tècnica de la Fundació d’Atenció a la Dependència SJD (FAD).
La resposta a moltes preguntes
La María Luisa Gomes és usuària del Servei d’orientació sobre recursos de suport per a persones dependents amb la col·laboració del Departament de Drets Socials i Inclusió de la FAD. El programa, que ofereix orientació i acompanyament a usuaris i famílies en situació de pèrdua d’autonomia, dependència, discapacitat física, psíquica o intel·lectual, està finançat parcialment amb fons de la Magic Line Sant Joan de Déu.
Gràcies al servei d’orientació, la María Luisa se sent alleugerida. Des que va entrar en contacte amb el programa valora especialment poder compartir amb algú les seves preocupacions, haver rebut informació que l’ajuda a donar resposta de forma més eficient a les necessitats de la mare i a acompanyar-la millor. La seva mare té 89 anys i pateix una demència no especificada. Tot i ser autònoma per activitats bàsiques i tenir una bona mobilitat, té una afectació important de la memòria recent, i requereix atenció especialitzada freqüentment. “El seu diagnòstic va ser una sorpresa, a la família de la mare tothom ha estat molt longeu i hi ha arribat lúcid i independent. Mai hagués imaginat que ella perdria la memòria”, reconeix.
Eines pel dia a dia
Gallego assegura que el Servei d’Orientació no només dona respostes puntuals, sinó que contribueix a reforçar les capacitats de les famílies per prendre decisions informades i afrontar els reptes del dia a dia.
“No podia més, no me’n sortia, anava sobrevivint”
Abans d’estar ateses pel servei, la María Luisa recorda que se sentia a dins d’un túnel, “el problema era tan gran que no era capaç de veure opcions de sortida, ni tan sols sabia què havia de buscar o per on havia de començar”. Fins que va entrar en contacte amb el programa va estar molt perduda: “No podia més, no me’n sortia, anava sobrevivint, per això quan la treballadora social em va parlar del Servei d’Orientació vaig començar a respirar”. El fet d’haver comptat amb un acompanyament inicial també va facilitar que la mare de la María Luisa rebés de bon grat les activitats que li proposaven, “ha entès que a més d’entretenir-la són útils i l’ajuden a estar el millor possible”.
Canvis de millora substancials
Abans, la María Luisa cuidava a la mare tan bé com podia encara que no coneixia les millors estratègies i es desesperava. En canvi, ara té més eines per gestionar la situació, des de propostes d’activitats perquè faci al llarg del dia a exercicis de memòria, una rutina de gimnàstica, o ajudar-la a sortir dels bucles quan repeteix insistentment un tema. “A més tinc informació sobre opcions, tant pel que fa a possibles beneficis socials com ajuda psicològica per l’entorn o alternatives que ofereixen centres de dia i residències” –comenta satisfeta– “de sobte tinc eines que em faciliten la cerca dels recursos que vaig necessitant, perquè la situació de la mare no és estàtica, evoluciona constantment”.
L’experiència evidencia que el Servei d’Orientació ajuda a reduir la sensació de desbordament i a generar continuïtat i coherència en l’atenció, un fet que repercuteix positivament en el benestar global de la persona atesa i del seu entorn. “El que més valoren les persones ateses és, sobretot, la proximitat, la calidesa i la qualitat humana amb què es duu a terme l’orientació i l’acompanyament. El tracte proper i respectuós genera un vincle de confiança que fa que les famílies se sentin escoltades i no jutjades”, conclou Gallego.